T'interesa

ROSES DIGITAL

ACUSAR NO ÉS DIFAMAR

Tothom que estigui al cas del que es cou al món d’Internet, a nivell rosinc, sap dels continguts de les pàgines polítiques de la web Roses Digital, nosaltres en sabem molt de les seves conseqüències en època electoral.

En cap cas hauria de ser creïble res del que s’hi pot llegir si qui ho escriu ho fa  ocult, sense donar la cara. Invita a pensar i malpensar sobre la finalitat de l’escrit. Aquest tipus d’intervencions solen ser destructives vers les persones a qui va adreçat. Tots sabem que ningú es dedica a la difamació sense motivació. A més de la venjança i l’enveja, hi ha la finalitat política, eliminar qui fa nosa. Hi han “polítics i polítiques” que tenen l’habilitat o manca d’escrúpols  per saber aplegar envejosos i assedegats de venjança per treure’n profit. En temps de la transició, a aquests col•laboradors, espontanis, se’ls titllava de “tontos útils”. Tontos per creure-ho tot, sense comprovar res, i útils per la seva capacitat, irresponsable, de fer-ne  difusió.

Els meus companys i companyes regidors, amics i familiars, hem patit, i molt, la injustícia de que qualsevol pugui difondre per Internet les mes grans maldiences sense que la justícia pugui intervenir per intentar restituir la honorabilitat afectada i castigar el malfactor. Tothom sap que és impossible que ningú es pugui salvar del tot d’una calumnia.  Amb molta raó es diu allò de, Difama que alguna cosa queda.
 
Per la mateixa raó, conten la història d’un noi que se’n va anar a confessar per demanar l’absolució  per un gran pecat comès. En el moment de la confessió manifestà el penediment pel mal fet a la noia que l’havia rebutjats diverses vegades a la que, en un atac d’ira, va començar a difamar-la pel poble fins fer-li perdre la honorabilitat. La víctima, incapaç de superar la situació, sentint-se senyalada per tothom, presa d’una forta depressió, es va suïcidar. El Confessor, conscient de la magnitud de la falta i de la trista conseqüència i  tenint en compte, però, el penediment sincer i amb la obligació d’imposar una pena justa abans de perdonar-lo, li va dir: agafes una coixinera, l’emplenes de plomes de gallina, i t’enfiles dalt del campanar. Allí, les escampes al vent. Quan les tinguis totes recollides de nou, el teu pecat et serà perdonat. El noi va dir, exclamant-se, però això és impossible!. Sí, tan impossible com reparar el mal que has fet. És impossible retornar totalment el bon nom a aquesta noia. A pesar del teu penediment, sempre més hi haurà algú que en dubti.

Aquest compte, anterior a l’era Internet, il•lustra la magnitud de fins on pot arribar el mal que una persona, víctima de la ira o inconscient de quin és el camí que ha pres per aconseguir allò que ambiciona, pot arribar a fer i, a més, sense remei.

Si retornem a la web en qüestió, qui vulgui, hi pot llegir un escrit que fa una greu acusació i, a continuació la màxima autoritat i el seu home de confiança urbanística es donen per al•ludits. No és anònim, per això l’he volgut llegir. Està signat i l’autor fa reflexió sobre les seves motivacions polítiques i ètiques, també explicita quins paràmetres el mouen a la hora de decidir el vot i arriba a la conclusió, motivada, de per que, a Roses, no pot votar una molt determinada opció.

Quan una persona, intel•ligent i formada, com és el cas, gosa escriure i publicar tan greu acusació en el 16 són16, de Roses Digital, és per que està molt segura. Veurem la defensa, si n’hi ha.

És molt diferent ser acusat públicament que patir difamació. Els nostres equips  han estat greument calumniats i jo, personalment, a més, he sofertes diverses acusacions però, en aquest cas, hem tingut la oportunitat de defensar-nos. La justícia hi ha pogut intervenir i hem estat absolts. Aquesta és la diferència. Per contra, la  difamació no dona opció, la pateixes irremissiblement, com una malaltia. Hi ha cures pal•liatives però no te remei. Sempre deixa seqüeles. Tenim l’esperança de veure, algun dia, les persones responsables  o beneficiaris pujant  dalt del campanar, camí del penediment.

Hi ha altres dites, també anteriors a l’era de les noves tecnologies, que diuen així: Déu te un bastó que pega i no fa remor o,  la bíblica, Tal faràs, tal trobaràs.

Carles Pàramo i Ponsetí, regidor de CiU a l’ajuntament de Roses.
11 d’agost del 2008

UN PORT AL SERVEI DE ROSES

CiU de Roses informa:

Lamentem la manipulació de la realitat que sovinteja en els comunicats de premsa de l’ajuntament de Roses.

Referent a la informació que s’està donat sobre la possible ampliació del dic de recer del port esportiu municipal, obra que es va fer a pesar dels vots en contra del PSC i PP, ara govern de coalició, cal fer unes puntualitzacions.

Des de l’inici del projecte, anys 1995/2003, els dos governs de CiU i ERC a l’ajuntament tenien clar que calia fer el dic de recer amb unes dimensions i característiques tècniques determinades per poder-li donar ús d’amarratge per a grans creuers.

La major llargada representava una inversió que en cap cas corresponia assumir a l’ajuntament. No hi ha cap port a Catalunya que hagi estat pagat per un ajuntament, sinó que es podia fer en conveni amb Generalitat ports, pagant aquesta administració la inversió i comercialitzant la empresa 100% municipal, Port de Roses, SA, la part interior de la dàrsena per a ús d’amarratges esportius per a iots de gran eslora.

És a dir, la obra del port esportiu que l’ajuntament administra en règim de concessió i que d’aquí a 23 anys revertirà com a patrimoni de la Generalitat no pot suportar una obra que representa una gran inversió i que per tan correspon a una iniciativa de Ports de la Generalitat qui és que te per finalitat mantenir i invertir en la millora de les infraestructures portuàries catalanes. Palamós, Vilanova i la Geltrú, són exemples.

En el decurs de la construcció de la dàrsena esportiva municipal es va haver de canviar el sistema constructiu  del dic de recés, del que ara es parla, en el sentit de que es va haver de canviar els caixons previstos pel sistema d’abocament d’àrids en forma piramidal a causa de la inestabilitat dels fons, massa fangós. Això vol dir que per fer possible l’atrac de vaixells de gran calat cal desmuntar part de l’actual sistema i substituir-lo pels caixons previstos en un principi, amb un cost que encara es dispara mes.

Per això i molt a pesar nostre denunciem:

1.- Una política de fer volar coloms per donar una imatge de dinamisme a fi d’amagar la inoperància de l’actual equip de govern que viu dels projectes endegats per CiU.

2.- El joc que se’ls dona des de Ports de la Generalitat per donar carta de validesa al que només són propostes buides de contingut real (veure proposta de conveni).

3.- La incoherència que es veu quan l’ajuntament, amb govern de CiU va posar una al•legació i contenciós al Pla Territorial de l’Empordà, document de govern de la Generalitat, que podia establir la conveniència  de fer de Roses el port turístic de referència de l’Alt Empordà, i que la majoria de la coalició PSC+PP+IC-V+GIR, va retirar, negant l’únic camí per “obligar” la Generalitat a fer aquesta obra.

4.- I el que és mes greu, la falta de veritat quan llegim que hi ha “consens entre tots els grups municipals”. Falsedat que és repeteix cada vegada que es fa referència a consens i consultes amb els grups de la oposició, CiU i ERC, atès que mai hi ha consulta ni mai hi ha informació. Tan és així que es va demanar crear una comissió de seguiment del POUM i han tardat tres mesos a constituir-la,i ho han fet sense atendre les peticions d’establir un horari compatible amb les obligacions laborals de la majoria dels regidors que no tenim dedicació exclusiva a la política.

Així doncs, emplacem al govern municipal de Roses i a la Generalitat a prendre un compromís ferm i seriós sobre la possibilitat de fer aquesta obra dins aquest mandat i ens comprometem a donar-hi tot el suport.

GRUP MUNICIPAL DE CiU, 25 DE MARÇ DEL 2008

LA NAJAT

La Najat el-Hachmi va néixer al Marroc i viu a Catalunya des que tenia vuit anys, a Vic. La Najat s’ha educat a casa seva i a l’escola pública català, en els anys de govern del President Pujol i en un marc d’ensenyament dissenyat per governs de CiU i aprovats pel Parlament català. La Najat ni ha perdut les seves arrels, ni ha deixat d’aprendre el castellà i ben lliurament ha optat per la creació literària en català.

A la gent de CiU, militants i simpatitzants, l’ambient general, desprès de quatre anys de tripartir i vuit de pressió mediàtica del PP, se’ns veu, encara avui, acomplexats per l’acusació constant i absolutament falsa de voler-nos fer passar com els culpables de totes les mancances que tenim com a país, essent a l’inrevés.

Pels “tripartits” som l’origen de tots els mals i pels peperos som la gran amenaça contra l’expansió de la llengua parlada per mes de tres-cents milions de persones. O uns i altres ens sobrevaloren o nosaltres ens infravalorem.

Pot ser si som desconeixedors de la nostra pròpia capacitat d’influència i per contra a la gent de CiU se’ns veu “acollonits”, acomplexats i acovardits pel pes i pel to de les acusacions. És hora de reaccionar.
Amics lectors o lectores, si sou o heu estat votants de CiU, sapigueu que podeu estar molt i molt orgullosos d’haver fet possible, amb el vostre vot, que  Catalunya hagi avançat en moltíssim aspectes i que gràcies a vosaltres s’hagi assolit tot el que de bo que hi ha i no sou, o mes ben dit, no som culpables de res. No hi pot haver culpables d’haver triat el camí de la reivindicació política evitant el trencament de la societat defugint de la temptació d’anar per altres averanys. És cert, ens falta molt. Com a nació no estem satisfets, però la lluita continua i cal reivindicar amb contundència, cal reclamar. Ara ja toca, ens cal el dret a decidir i ho hem de convertir en un clam.

Avui estic content pel premi que ben merescudament el jurat dels Ramon Llull ha atorgat a la Najat, enhorabona.
Es parlarà d’infraestructures i es parlarà de mil temes que haurien d’estar resolts i hi ha raons per fer-ho, però, per sobre de tot això, hi ha les persones i la identitat que ens fan nació. I aquesta avui rep un impuls important cap endavant en la percepció de que hem fet, segur, una de les coses mes importants, tenir una societat amb un alt grau de cohesió. Cohesió doblement important quan s’aconsegueix amb tants elements a la contra, factors generats dins i fora i en un país sense estat i amb una cultura plena de dificultats i amb milions de persones, de fora i d’aquí que li van a la contra. O no hi són?.

El PP ajuda els “tripartits” i aquests hi corresponen. És una lluita, amb una gran dosi de ficció, que es retroalimenta.
La Najat ha guanyat un premi en literatura i en llegua catalana. No la conec però se de la Sama i la Fàtima i la Najima i en Samer i l’Ahmed, noies i nois de Roses que els he vist fer-se grans, que els veig treballar i ens parem a parlar en català, i els sento expressar-se en castellà i en francès i en l’àrab del Marroc i en la llengua del berbers i són intel•ligents i han estat tots aquest anys en la escola pública catalana, la que s’ha creat i ha treballat durant els governs de CiU i sota la presidència del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol.

Avui estic content.

Carles Pàramo i Ponsetí
Regidor a Roses i candidat al Senat per CiU  

(Diari de Girona 05-02-2008)

EL PLA TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ I ROSES

CiU de Roses va denunciar en el Ple Ordinari de dilluns passat la retirada del contenciós administratiu contra el Pla Territorial de l’Empordà com un acte de submissió que s’executa a partir de la decisió que pren l’alcaldessa, sotmetent els interessos del poble per obeir el dictat del partit que governa la Generalitat. En son prova les pressions exercides abans i ara sobre el nostre l’ajuntament i molts altres.

En el seu dia varem basar la interposició del contenciós, segons criteris jurídics del servei municipal en que els procés de tramitació del Pla Territorial de l’Empordà havia seguit una tramitació poc ortodoxa. La decisió fou ratificada en un ple pels vots favorables dels qui ara ho neguen, PSC i PP. Son desenes els contenciosos presentats per ajuntaments i entitats de tot tipus que van des d’ Unió de Pagesos fins als diversos “salvem” i particulars.

 El Pla Territorial no respecta l’autonomia local en allò tan essencial com és el dret  a decidir  que tenen alcaldes i regidors com a representants elegits directament pels seus conciutadans. Tampoc el veiem com el resultat de la tan necessària racionalització del territori si no que el que s’ha fet, en realitat, ha estat una mena de Pla d’Ordenació Urbanística “POUM” comarcal, determinant qualificacions urbanístiques, i aquí cal veure-hi el transvasament  de poder que això representa i fins a quin punt queda en mans de personatges allunyats del territori amb criteris igualment allunyats de la ciutadania. És important la quantitat de terrenys rústics als que se’ls hi ha obert expectatives. I molts alcaldes i regidors que queden condicionats en la seva llibertat per aplicar el model de creixement segons el seu criteri. A partir d’ara tindran menys elements de defensa davant la pressió dels propietaris i no oblidem que avui bona part dels entorns de molts municipis ja no son dels propietaris de tota la vida, ja han estat adquirits per companyies del negoci immobiliari.

El Pla Territorial, al nostre entendre, s’havia d’haver aplicat a programar el creixement econòmic i social de la comarca. A títol d’exemple, a ubicar unes determinades zones industrials, les imprescindibles per la creació de llocs de treball segons la oferta de ma d’obra existent, que alliberessin de l’ impacte visual que fa, al conjunt del territori, l’existència d’una zona industrial a cada poble i poblet. També cal racionalitzar la construcció dels equipaments municipals, tant per l’estalvi de recursos públics com de la ocupació del sòl. Així mateix per la preservació del paisatge a l’entorn dels nuclis, exigint creixements tipològics que no els desfigurin la identitat.
Actualment tampoc se salven d’un continuat deteriorament de la imatge, l’entorn de ciutats i viles com Figueres, La Bisbal, Palafrugell o La Jonquera, que haurien de  preservar el seu paisatge perifèric amb la mateixa cura que tothom s’atreveix a  exigir als pobles petits. Sembla tenen carta blanca per a fer i desfer. S’ha malmenat i despersonalitzat la imatge del país, tot permetent construir uns equipaments comercials de molt baixa qualitat, amb uns aires de modernitat i funcionalitat que en realitat no són mes que naus industrials disfressades i que fan empassar la estètica horrorosa de Perpinyà i que en algun cas que no vull esmentar encara la superen a pitjor. Això no és progrés.

El Consistori rosinc, amb majoria de CiU i amb el suport explícit del PSC, PP i ERC i l’abstenció d’IC-V va interposar el contenciós que ara ens ocupa per que el Pla Territorial també afecta específicament el nostre municipi en condicionar territoris planers, els de menys impacte paisatgístic, limitant el creixement a través d’una ordenació sostenible. Són unes poques hectàrees que des de l’ajuntament manteníem com a urbanitzables i que representen una part ínfima del terme municipal atès que el 80% del terme ja es va preservar en el seu dia gràcies als vots favorables de CiU i ERC i els vots contraris de PSC i PP, amb  la Llei del Parc Natural del Cap de Creus i encara el POUM, ara en tramitació (?), te un saldo favorable pel que fa a desqualificació i condicionament pel desenvolupament, per etapes, del sòl urbanitzable. A la pràctica una limitació important pel model de creixement basat en les urbanitzacions aïllades, abys 60 i 70.

Roses va al•legar el Pla Territorial en no veure recollides peticions importants pel futur, com ara l’objectiu de convertir el nostre port com a bàsic en l’escala de creuers turístics dins la xarxa de ports de la Generalitat. Demanàvem que s’hi establís el camí de ronda al llarg de tot el golf, el manteniment del tren convencional a l’est de la ciutat de Figueres o en la traça actual i soterrat, el segon hospital de la comarca de l’Alt Empordà i tot un seguit de propostes igualment positives per la comarca i que no es varen acceptar.

L’alcaldessa, amb el PSC i la complicitat del PP, retiren un contenciós després d’haver explicitat la seva conformitat a la seva interposició amb el vot favorable  poc abans de les eleccions municipals, el març passat. En el decurs de la comissió informativa,prèvia al Ple i a porta tancada, se’ns justificava la decisió per que la Generalitat s’ha compromès a atendre les peticions del municipi i que amb els particulars ja s’hi ha posat d’acord !. Una justificació encara ens obre mes dubtes. Amb qui s’han posat d’acord i en què s’han posat d’acord?.  Demanem transparència.

En l’article d’aquest diari, crònica del Ple, l’alcaldessa manifesta, no per ignorància sinó per amagar l’ou, que el que Roses demanava, ja s’arreglarà amb el POUM. Impossible, el Pla Territorial és un document de rang superior i no pot ser esmenat des del municipi, cal justificar-se donant raons fonamentades. Igualment l’alcaldessa, demostrant un nivell impropi, ha destacat a l’autor de la crònica que va llegir una carta que, qui això subscriu, havia adreçat al Conseller Nadal. Cert, la carta existeix però no de l’alcalde de Roses si no del President de la Diputació. La va llegir en el Ple sense aclarir aquest matís. Mesquinesa davant falta d’arguments?. A mes, com gosa llegir una carta adreçada personalment al Conseller Nadal? Qui li ha facilitat?.

Aquest maniqueisme i la prepotència de no permetre ni tan sols intervenir per a exercir el dret a defensar la urgència d’una moció o el dret a rèplica davant un seguit d’agressions verbals amb al•lusions explícites, demostren la qualitat humana de qui mana, ara, a l’ajuntament de Roses.

Carles Pàramo i Ponsetí, regidor de CiU a Roses      

Pel PUNT 30-11-2007
Publicat 07-12-2007

REVISTA DE ROSES - CARTA OBERTA

A la pràctica ja s’ha esgotat una quarta part del mandat que tenim l’actual consistori. D’aquí a tres anys estarem en campanya electoral i serà hora de fer balanç i propostes de futur. Roses viu una situació anòmala pel que fa al govern municipal i no revifaré el debat sobre si és legítim o no el fet de formar un govern on els partits mes contradictoris, segons les sigles i els tòpics que els hi són adherents, s’han posat d’acord per evitar que el grup majoritari estigui en el govern. Si falla la lògica del pacte de govern per afinitat ideològica, hem de buscar-hi altres justificacions i, sentint-ho molt, només se m’acut el interès personal com a través dels últims afers municipals s’està veient. Que una persona vulgui ser alcalde o alcaldessa és meritori, vol dir que te inquietud per servir i desitja poder representar la comunitat. També assumir la responsabilitat d’exercir l’autoritat, amb tot el desgast que això representa. Ara be deixa de ser lloable quan es vulgui ser a qualsevol preu. Que qualsevol dels electes vulguin estar en el govern municipal per tirar endavant els projectes propis i de grup és igualment encomiable i vol dir que aquestes persones accepten sacrificar el temps que manlleves de família i amics per dedicar-lo a la comunitat. És lloable voler ser governant, però tampoc és admissible accedir al poder a qualsevol preu. És molta la gent que encara va a votar i es mereix un respecte. Voten una ideologia, una simpatia per la persona, castiguen una mala gestió o premien una feina feta encara que, no ho podem oblidar, uns pocs voten només pel seu interès personal. Tots els vots són igualment vàlids, es compten i serveixen per establir els nous governs de l’estat, de la nació o del municipi. Tots són vàlids sí, però, en el marc d’unes eleccions municipals un petit conjunt de vots “interessats” pot malbaratar el sentit democràtic del vot de la il•lusió El sistema o mètode electoral espanyol permet la transgressió ètica i tots plegats contribuïm a difondre una imatge falsa del procediment. La gent vota be, en el sentit que vota per un candidat, sigui a president de la Generalitat, del govern de l’estat o a alcalde. En totes les campanyes electorals es fomenta el vot, personalitzant-lo en el o la “cap de llista”, això provoca la decepció del que veuen que el seu candidat, tot i haver guanyat, no és elegit president o alcalde. La realitat és diferent de com s’ha venut. El vot s’adreça a la llista i una vegada elegits els regidors i regidores, diputats i diputades, aquests esdevenen “amos” de la voluntat popular. Cada grup amb el capital democràtic que els electors els hi han facilitat poden fer i desfer a partir del moment que l’escrutini defineix el resultat i poden fer sense mes límit que el que els hi permet la seva moral. Això és com amb el diner, tothom és amo de fer-ne el que vulgui però hi ha una llei i encara una ètica o uns valors que posen límits a això de poder fer “el que vulgui”. Tothom hi està d’acord? Doncs, no. I és aquí on llueix el llautó determinada gent. Quan no es tenen escrúpols ideològics, “no se si som de dretes o d’esquerres” es va sentir dir en un Ple, quan et regales sous exagerats. Quan abuses del nombre de dedicacions exclusives. Quan es destina diner públic a contractar gent, assessors i gestors, que els hi facin la feina. Quan passa tot això, es trenca la imatge del servidor públic, el que tots sabem amb limitacions però que tots volem honest i voluntariós. Es fomenta el descrèdit de la política quan, ja entrat en l’espiral del joc d’interessos i sense límit s’entra en el nepotisme, la prepotència i el incompliment dels programes electorals. Si guanyem no apujarem impostos! deien els uns, si entro a l’ajuntament, no cobraré! . . . deien altres. Veient la inoperància la falta de projectes nous i com s’executa una política urbanística que, per beneficiar uns pocs, comprometent greument el futur del poble, no puc per més que indignar-me. Escric això després de la reunió que finalment la Sra. Casamitjana, acompanyada pel seu assessor urbanístic, en Pep s’ha dignat a convocar, on, per cert, el PP hi era absent. Malauradament, Roses viu en una situació on el vot “interessat” d’uns pocs ha fet entrar a l’ajuntament l’esperit del “tot si val”, l’esperit d’en Maquiavel en el seu aspecte mes negatiu. Roses no ha viscut en els darrers setze anys ni un atzucac ni un desgovern que justifiqués una aliança com la que tenim, ans el contrari, han estat anys de tranquil•litat política i d’eficàcia en la gestió. Entenc les raons dels qui no els hi agraden les majories absolutes però, veient les altres majories que alguns són capaços d’establir, crec que ens haurem de replantejar moltes coses i, sobre tot, demanaria als ciutadans compromesos, no desanimar-se i continuar votant, aquí i allà, que només és participant que es pot influir i fer prevaldre el seny i la il•lusió. Carles Pàramo i Ponsetí Portaveu del Grup Municipal de CiU 29 de març del 2008 Per la REVISTA DE ROSES

MOCIONS, PER QUE?

VIA MOCIONS AL PLE, L'ÚNIC CAMÍ QUE NO PODEN NEGAR PER PODER-NOS EXPRESSAR, ESTEM INTENTANT FER APORTACIONS POSITIVES PEL POBLE, FINS ARA NO SE'NS EN HA ACCEPTAT CAP,

VEUREM SI SÓN CAPAÇOS D'ESCOLTAR O HAUREM DE DEMANAR QUE ENS CONVIDIN A FER UN CAFÉ.